Van com a bojos

Merino i Lorca, que encarnen cadascun diferents papers, amb una capacitat de matís, de caracterització i d’expressió gestual i vocal excepcionals, aconsegueixen fer-nos perfectament creïbles aquests bojos als quals interpreten: i fer humor amb ells sense ridiculitzar-los. Si d’una banda els conceptes més surrealistes i sorprenents van colant-se en la representació, per l’altre es van introduint factors de distanciament, referències de la realitat, que estableixen sòlidament la carnalitat d’aquests personatges.