No et moris, vida meva

Exitus, sàtira impressionista laboriosament construïda, de vol lleuger i mirada incisiva, entronca amb una manera ancestral d’entendre la mort com a simetria exacta de la vida i de tractar de tu a tu als morts.

Darrere, s’endevina un treball de camp i un assessorament minuciosos, potser amb pràctiques en tanatoestètica incloses: té tela maquillar un cadàver imaginari amb la precisió amb que ho fan ells. La interpretació de tots dos, homogènia, continguda en el gest, sense concessions paródicas i sense un gram de farsa, satiritza la vida tal qual és, mitjançant una selecció de fragments significatius exposats amb precisió intel·ligent