11/22
Tornar31 FIOT DE CARBALLO
ARTEZBLAI.
Alfonso Becerra
…/… La jornada va acabar amb Búho de Titzina, en el Pazo da Cultura. Una peça teatral amb
una narrativa que barreja procediments del llenguatge cinematogràfic amb uns altres
del teatre d’ombres xineses, objectes i fins i tot teatre físic. La història d’un
antropòleg forense, especialitzat en jaciments paleolítics, que sofreix un ictus i la
pèrdua de la memòria. L’espectacle prescindeix de la forma dramàtica i, en aquesta
narrativa més cinematogràfica i fragmentada, aconsegueix escenes d’una versemblança
que a mi fins i tot em van arribar a angoixar. A mi em va impressionar bastant, moltes
vegades penso que em falla la memòria o que no respon als meus requeriments. Però
vaig poder gaudir també, gràcies a aquesta sublimació en la qual els magnífics actors
no sols interpreten, a més dibuixen i ens porten a la poesia i al misteri que ens
embolica. El misteri de la ment lligat, aquí, amb el misteri d’aquells ossos d’aquell
primer artista que pintava bisons i cérvols en la cova en la qual, suposadament, va tenir
l’accident l’antropòleg protagonista.
Crec que no pot haver-hi millor manera de començar la tardor. Temps de castanyes,
de bolets, de colors extraordinaris en els boscos, però també d’ajuntar-se en els
teatres a la calor de les mil·lenàries arts vives. Ja estem a l’hivern, però encara és
tardor.