EXITUS
Un funerari, un home a la recerca de feina, un directiu d’un laboratori farmacèutic i un advocat, entremesclen les seves vides sense que ells mateixos siguin conscients del destí comú que els uneix.
Quatre persones que s’enfronten a la mort des de punts de vista tan diversos com el d’un a professió, una tragèdia o un acte irreversible de la vida.
Fitxa artística
- Dramatúrgia y direcció Diego Lorca i Pako Merino
- Actors Diego Lorca i Pako Merino
- Direcció Tècnica Albert Anglada
- Diseny de so Jónatan Bernabéu
- Diseny d’escenografía Jordi Soler i Prim
- Diseny d’il·luminació Miguel Muñoz
- Vestuari Titzina
- Producció Titzina
- Tècnics llum i so en gira Albert Anglada i Marta García
-
Es posa així de manifest la qualitat dels actors com a perspicaços guionistes, responsables d’uns textos originals rimats i que respiren elegància i bon gust
#La Vanguardia / Setembre 2011 -
Exitus, sàtira impressionista laboriosament construïda, de vol lleuger i mirada incisiva, entronca amb una manera ancestral d’entendre la mort com a simetria exacta de la vida i de tractar de... tu a tu als morts. Darrere, s’endevina un treball de camp i un assessorament minuciosos, potser amb pràctiques en tanatoestètica incloses: té tela maquillar un cadàver imaginari amb la precisió amb que ho fan ells. La interpretació de tots dos, homogènia, continguda en el gest, sense concessions paródicas i sense un gram de farsa, satiritza la vida tal qual és, mitjançant una selecció de fragments significatius exposats amb precisió intel·ligent
#El Pais / Febrer 2011
Llegir més -
Les obres de Titzina posseeixen un segell personal que els diferencia, un estil propi que impregna els seus treballs d’una complicada mescla de drama, humor, poesia i senzillesa. Amb... Exitus, quatre personatges, acompanyats d’uns quants secundaris, parlen de la mort sense que resulti una obra trista, ni melodramàtica, però tampoc negacionista del dramàtic que pot resultar la mort tant per que marxa com per al que es queda. Emocionen, però sense manipular al públic. Ho fan amb un teatre que sembla tímid, com per a no molestar, però que tanca una melodia interna que va com un rellotge.
#El Diario Vasco / Març 2009
Llegir més -
La proposta podria ser definida com una versió de cambra dels mapes de destins creuats que estén sobre l’escenari el gran Robert Lepage. Diego i Pako, autors, directors i... intèrprets forjats a l’escola Jacques Lecoq, duen a terme un ajustadíssim i divertit treball de gran lleugeresa i elegància formal que deixa patent la seva preparació, minuciositat, sentit del ritme, agudesa en els detalls i precisió. .
#ABC / Març 2011
Llegir més
