Entrañas
Amb la notícia del seu embaràs, la “Sole” necessita saber més del seu passat. Comença un viatge per diferents llocs d’Espanya amb l’objectiu d’esbrinar que va passar amb el seu avi desaparegut a la Batalla de l’Ebre.
Fitxa artística
- Dramatúrgia Diego Lorca y Pako Merino
- Direcció Stefan Metz
- Intèrprets Dolça Cos, Diego Lorca, Laia Martí y Pako Merino
- Disseny d’iluminació i escenografia Raimón Rius
- Disseny de So Manuel Sánchez
- Vestuari Bárbara Glaenzel
- Creació Titzina
- Producció Titzina
-
La companyia aborda una temàtica tràgica amb simpatia i comicitat. Bona part de la peça són divertits sketches que posen la riallada en el rostre dels espectadors des de l’inici... mateix de la representació. L’entrada i sortida d’escena no pot ser més dinàmica i el mínim mobiliari present –un llit, dues cadires, una tauleta– dóna suficient joc per a traslladar als espectadors a diferents llocs –Barcelona, Salamanca, Ávila, de nou la ciutat comtal– i temps històrics.
#El Mundo / Setembre 2007
Llegir més -
La posada en escena desenvolupa un tractament molt dinàmic del text, dota a l’espectacle d’un bon ritme, planteja les nombroses transicions en tres escenes de forma intel·ligent i àgil i... resol amb creativitat i de manera brillant les diferents situacions escèniques.
#Heraldo de Aragón / Febrer 2007
Llegir més -
Potser el millor espectacle de Fira Tàrrega, pel seu compromís amb la nostra societat, per l’esplèndida estructura dramàtica i per la labor dels seus intèrprets. Titzina sap què vol dir... i com dir-ho .
#La Vanguardia / Setembre 2006
Llegir més -
El difícil del bon teatre no és a dir alguna cosa, sinó dir exactament allò que vols; no és provocar un efecte qualsevol en l’espectador, sinó el que anheles. “Entrañas”,... doncs, ens parla d’emoció i convicció – sense sermonejar-nos, si al·ludir a grans veritats mostrades de manera molt, molt petita- sobre la guerra i les misèries que aquesta porta, sobre la (esgarrifosa) pèrdua de la memòria en les generacions subsegüents i el perill que els vells errors, amb el pas del temps, acabin repetint-se.
#El Periódico / Març 2006
Llegir més