Miralls irrecognoscibles

Les obres de Titzina posseeixen un segell personal que els diferencia, un estil propi que impregna els seus treballs d’una complicada mescla de drama, humor, poesia i senzillesa.

Amb Exitus, quatre personatges, acompanyats d’uns quants secundaris, parlen de la mort sense que resulti una obra trista, ni melodramàtica, però tampoc negacionista del dramàtic que pot resultar la mort tant per que marxa com per al que es queda. Emocionen, però sense manipular al públic. Ho fan amb un teatre que sembla tímid, com per a no molestar, però que tanca una melodia interna que va com un rellotge.